Què és la diversificació de riscos financers?

La diversificació de riscos financers és un dels principis bàsics que convé tenir en compte a l’hora d’invertir els nostres diners. Segons aquesta idea, tenir diferents tipus d’actius financers mitiga el risc d’invertir en només un tipus, és a dir, s’entén que els riscos es poden mitigar si repartim els nostres diners en productes amb diferents expectatives de rendibilitat i risc.

Tipus de diversificació

I com diversifiquem els riscos de la nostra inversió? Ho podem fer de diferents maneres. Podem diversificar, entre altres formes, per actius, per sectors, per horitzó temporal, per divises, per zones geogràfiques o a través dels fons d’inversió.

Diversificar per actius. Consisteix a mantenir a la nostra cartera una combinació dels principals tipus d’actius (renda variable, renda fixa i diners i equivalents). Un exemple: si tenim 10.000 euros estalviats i els volem invertir, no els hauríem de col·locar tots a la mateixa cistella, és a dir, adquirir només accions d’una empresa. D’aquesta manera estaríem arriscant tota la nostra inversió en el futur d’una única companyia.

Diversificar per sectors. Significa adquirir actius procedents de companyies de diversos sectors (energètic, immobiliari, tecnològic, bancari, béns de primera necessitat, etc.), ja que segons el cicle econòmic en què ens trobem, uns sectors tindran millor comportament que d’altres. O bé en determinats moments, una decisió de les autoritats econòmiques pot causar un impacte en un sector concret i comprometre la nostra inversió si només havíem apostat a aquest sector. Si disposem d’actius de diferents sectors d’activitat es podrien compensar aquests vaivens.

Diversificació per horitzó temporal. Es basa a combinar inversions a curt, mitjà i llarg termini, i també a entrar al mercat (invertir) en diferents moments temporals, en comptes d’invertir tot el nostre capital de cop.

Diversificar per divises. És una estratègia per mitigar els riscos de la inversió adquirint accions o altres actius en diferents divises (euros, dòlars, lliures, iens, etc.) per no exposar el nostre patrimoni a les fluctuacions d’una única moneda.

Diversificar per zones geogràfiques. Consisteix a invertir en empreses de diversos països, en particular d’aquells que ofereixin seguretat jurídica. Un nou exemple per explicar aquesta manera de diversificar: si només tinguéssim accions d’empreses espanyoles, una baixada en les previsions de creixement econòmic del país podria fer malbé la nostra cartera.

En tots els casos anteriors, el que estem fent quan diversifiquem és fer inversions a les quals afectin factors diferents, o bé que a les quals el mateix factor les afecti de manera diferent.

Descorrelació: com pot ajudar a diversificar riscos

La correlació és una mesura pròpia de l’estadística que mesura la relació que hi ha entre dues variables. En el món dels mercats financers, aquestes dues variables poden ser dos actius qualssevol: accions, bons, índexs borsaris, fons, etc. Si aquests actius estan correlacionats, vol dir que les seves rendibilitats es mouen en el mateix sentit (si un actiu puja en borsa, l’altre també; si cau, l’altre es comporta igual). En canvi, si dos actius tenen una correlació negativa (estan descorrelacionats), significa que les seves rendibilitats es mouen en sentits oposats: quan un puja en borsa, l’altre baixa.

Un exemple d’actius descorrelacionats són el dòlar i l’or: quan la cotització de la moneda nord-americana augmenta, el preu de l’or baixa, i al revés, quan el dòlar cau, la cotització de l’or puja. Un altre cas d’actius amb correlació negativa són els productes de renda fixa i renda variable. A Internet hi ha eines que permeten calcular el coeficient de correlació entre dos actius.

Per tant, a l’hora de configurar una cartera d’inversió diversificada és important tenir en compte la descorrelació d’actius, això és, incorporar productes que tinguin comportaments diferents davant del futur dels mercats. És cert que d’aquesta manera no obtindrem mai la màxima rendibilitat, perquè no tots els nostres actius es revaloraran alhora, però el que aconseguirem si seguim aquesta estratègia és reduir la volatilitat de la nostra cartera i els riscos de la inversió que hàgim fet. De fet, pot ser que aquests actius que en una fase de pujades de la borsa no tenen un comportament gaire positiu siguin els que acabin protegint el nostre capital en moments de correccions o incerteses en els mercats borsaris. Tanmateix, si tots els nostres actius estiguessin correlacionats en positiu, pot ser que ens anés molt bé en un determinat moment i obtinguéssim més guanys, però si la situació es produís en negatiu, tots els nostres actius caurien junts i les pèrdues en la nostra cartera serien importants.

En definitiva, sabent que en una inversió el risc no es pot eliminar mai del tot, és aconsellable seguir unes recomanacions bàsiques:

Si estàs pensant a diversificar a Banco Santander, hi trobaràs informació sobre fons d’inversió, gestió de carteres o invertir en borsa. Recorda que els instruments financers són productes que poden dependre de les fluctuacions en els preus del mercat i altres variables. En funció del tipus d’instrument financer, el seu valor tant pot pujar com baixar, per la qual cosa pot no assegurar-se la recuperació del capital invertit. Els resultats anteriors no són un indicador fiable de resultats futurs.

És important tenir en compte a més que els instruments financers impliquen determinats riscos (de mercat, de crèdit, de liquiditat, de divisa, de tipus d’interès, etc.), tots detallats en la documentació legal del producte. La naturalesa i l’abast dels riscos dependran del tipus d’instrument financer i de les seves característiques individuals. Abans d’invertir, l’inversor ha de consultar la informació que conté la documentació legal de l’instrument financer.

Aquesta informació es difon exclusivament a efectes informatius. El seu contingut no constitueix cap base de contracte ni compromís, ni s’ha de considerar una recomanació d’inversió ni d’assessorament de cap tipus.