Bitcoins, moneda digital, criptodivises, blockchain… Què són les criptomonedes i què cal saber-ne? Repassem com es creen i com funcionen les criptodivises.

Què són les criptomonedes

Les criptomonedes o criptodivises són mitjans digitals que permeten l'intercanvi de béns i serveis. Les criptomonedes no tenen un suport físic com els diners de curs legal, com ara l'euro o el dòlar, sinó que s'emmagatzemen en una cartera digital i estan desenvolupades amb un codi criptogràfic per garantir-ne la titularitat, assegurar les transaccions i evitar que se'n pugui fer còpies.

La criptomoneda pionera, el Bitcoin, es va crear el 2009 i va donar lloc a la primera xarxa descentralitzada de pagaments entre parells; és a dir, sense una autoritat o banc central com a intermediari. Darrere d'aquesta innovació hi és Satoshi Nakamoto, el pseudònim que empra la persona o grup de persones que van inventar el protocol amb què es programa aquesta criptomoneda. Des d'aleshores s'han desenvolupat més de 7.000 criptoactius diferents, tot i que amb característiques similars a les del Bitcoin.

Si t'interessa saber-ne més sobre el Bitcoin, tens disponible el documental «Banking on Bitcoin».

Quines criptodivises hi ha

A més del Bitcoin, en els últims anys s'han fet molt populars altres criptodivises, com ara Ethereum, Dogecoin o XRP (abans coneguda com a Ripple). Aquestes són algunes de les criptomonedes més conegudes del mercat:

  • Bitcoin (BTC): desenvolupada el 2009, és una de las criptomonedes més populars.
  • Ethereum: els seus desenvolupadors la consideren una versió millorada del Bitcoin.
  • XRP (antiga Ripple): fou desenvolupada per la plataforma RippleNet l'any 2012.
  • Dash (conegut també com a Darkcoin o XCoin): ofereix les mateixes característiques que el Bitcoin, però també té altres funcionalitats avançades.
  • Litecoin (LTC): s'assembla al Bitcoin i està dissenyada per fer transferències de menys valor.
  • Dogecoin (DOGE): fou desenvolupada pel programador d'IBM Billy Markus amb la intenció d'arribar a un nombre d'usuaris més gran que el de Bitcoin.
  • Binance Coin (BNB): és la criptomoneda oficial de la casa de canvi Binance.

Com es creen i com funcionen les criptodivises

Les criptomonedes són actius digitals que empren un xifratge criptogràfic per garantir-ne la titularitat i assegurar la integritat de les transaccions. La transacció en Bitcoin o en un altre criptoactiu es fa en el moment en què coincideixen uns codis públics, relacionats amb les contrasenyes (o claus criptogràfiques) que creen els usuaris.

Per al seu funcionament, les criptomonedes combinen serveis peer-to-peer (P2P) amb criptografia. La tecnologia de registre comptable compartit o blockchain permet garantir-ne la seguretat i evitar, per exemple, que un mateix actiu es faci servir dues vegades o que es pugui falsificar. En executar una transacció es genera un registre en blockchain que garanteix la seva seguretat.

Els usuaris que vulguin fer transaccions amb criptomonedes han de disposar d'un moneder electrònic, o wallet, per poder enviar o rebre Bitcoin, Ethereum o la criptodivisa amb què vulguin operar. Aquests moneders electrònics es reflecteixen en aplicacions mòbils, d'aparença i funcionament similar a les de la banca en línia, tot i que no compten amb el suport d'un organisme regulat que controli les transaccions.

El fet que les criptomonedes es desenvolupin amb codi obert permet que qualsevol persona que tingui coneixements adequats de programació pugui crear el seu propi actiu digital a partir d'un existent.

No obstant això, per adquirir criptomonedes, els usuaris tenen dues vies:

  • Fabricar unitats de Bitcoin o d'altres criptodivises a través del procés de ‘mineria’, la qual cosa requereix equips informàtics potents i un gran consum energètic.
  • Mitjançant la compra o l'intercanvi de la criptomoneda en cases de canvi o plataformes especialitzades assumint, a més del preu de l'actiu, el pagament d'una comissió.

De moment, el nombre de llocs que accepten el pagament amb criptomonedes és limitat, tot i que poc a poc s'hi van sumant plataformes i botigues en línia. Per exemple, Microsoft, alguns restaurants de la cadena Subway o la plataforma de viatges Destinia accepten els pagaments Bitcoin. Altres companyies, com ara Amazon, no accepten pagaments en Bitcoin directament, però sí a través de passarel·les de pagament que fan d'intermediàries, per exemple, Bitrefill o Fold.

Són perilloses les criptomonedes?

La popularitat que han guanyat les criptomonedes en els últims mesos, sobretot algunes com el Bitcoin i l'Ethereum, ha fet que les autoritats recordin les característiques i els riscos de l'ús d'aquest tipus d'actius. De fet, les autoritats europees de supervisió del sistema financer (EBA, ESMA i EIOPA, per les seves sigles en anglès) han assenyalat recentment que els criptoactius no són adequats com a inversió ni com a mitjà de pagament o intercanvi per a la majoria dels consumidors minoristes.

En aquest sentit, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el Banc d'Espanya i la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, se sumen a l'advertiment llançat des de la Unió Europea i recorden que la normativa vigent només cobreix una part molt limitada de l'activitat que es pot desenvolupar amb criptoactius. Concretament, són dues les iniciatives legals impulsades per la CNMV i el Banc d'Espanya en l'últim any:

  • La CNMV ha aprovat la Circular 1/2022, de 10 de gener, sobre la publicitat relativa a la inversió en criptoactius. El seu objectiu és que les campanyes publicitàries d'aquest tipus d'actius respectin unes directrius en contingut i forma, proporcionant la informació necessària sobre riscos per als inversors.
  • El Banc d'Espanya va posar en funcionament un registre en el qual s'han d'inscriure els actors que ofereixin a Espanya serveis com ara el canvi de criptomonedes per monedes de curs legal i custodis de monedes digitals, per supervisar que disposin de les mesures i procediments adequats per a la prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

Aquesta situació legal és, sota el criteri de les autoritats, "insuficient per contenir adequadament els riscos" que suposen per als inversors de l'operació amb criptomonedes.

Pel que fa a aquests riscos, com ha destacat la CNMV en diverses ocasions, les criptomonedes no tenen la consideració de mitjà de pagament i la seva circulació és molt limitada; és a dir, és un actiu amb escassa liquiditat, la qual cosa compromet el fet que algú pugui desfer la seva inversió sense patir pèrdues significatives.

A més, des del punt de vista de la seguretat per als inversors, tant el regulador borsari espanyol com el Banc Central Europeu insisteixen a recordar que les criptomonedes no estan sotmeses a cap regulació específica que proporcioni als inversors garanties i protecció similars a les dels productes financers, no compten amb el suport d'un banc central ni de cap altra autoritat pública, i no estan cobertes per mecanismes de protecció davant del client com ara el Fons de Garantia de Dipòsits o el Fons de Garantia d'Inversors.

Els vaivens que s'han observat en el preu de diverses d'aquestes criptomonedes també han fet que les autoritats posin el focus sobre tres factors que posen de manifest el seu risc com a actiu d'inversió: la seva extrema volatilitat, complexitat i manca de transparència.

Com que es tracta d'instruments complexos, és possible que no siguin adequats per als petits estalviadors. El preu de les criptomonedes es forma sense que una autoritat disposi de mecanismes eficaços que n'evitin la manipulació. Per tant, són actius amb un preu d'alt component especulatiu, la qual cosa pot fer que una persona perdi la totalitat de la seva inversió.

Un altre dels aspectes que cal tenir en compte és que, actualment, la tecnologia de registres distribuïts que es fa servir per a l'emissió de criptoactius té riscos específics: la pèrdua o el robatori de les claus privades que es fan servir per accedir a les carteres pot suposar la pèrdua total dels actius, sense possibilitat de recuperar-los.

Per acabar, la manca de transparència i la facilitat d'aquests actius per operar de forma anònima han impulsat el seu ús entre ciberdelinqüents. Cada vegada són més freqüents els casos de rentat de diners amb criptomonedes o l'estafa a través de pàgines de compravenda, correus electrònics o missatges a través de xarxes socials on s'incita a comprar criptomonedes per comprar determinats béns o valors fraudulents. D'altra banda, els cibercriminals també aprofiten el desconeixement dels usuaris sobre la compra d'aquests productes i creen pàgines falses de compra de criptodivises, en què, tot i que l’usuari fa un pagament, no rep el producte comprat.

La complexitat d'aquests actius fa que els inversors siguin vulnerables a aquest tipus d'estafes i, per tant, sempre es recomana el següent:

  • Comprovar la legitimitat de les plataformes que operen amb criptomonedes.
  • No confiar en els missatges rebuts a través del correu electrònic o telèfon mòbil incitant a comprar criptomonedes per comprar altres béns i serveis.
  • Prendre les precaucions habituals per evitar fraus en línia.
  • Informar-se sobre hàbits segurs de compra a Internet.
  • Aprendre a reconèixer correus fraudulents, coneguts com a phishing.
  • Informar-se sobre els fraus en què solen estar implicades les criptomonedes.

L'ús de criptodivises és una realitat emergent. Recopila la informació necessària per conèixer com actuar en cada moment, avaluar riscos, si n'hi ha, i conèixer la tecnologia sobre la qual operen.

Valorar aquest article

Tu valoración ha sido guardada.

${loading}
×