Què és la teoria del cigne negre?

La teoria del cigne negre és una metàfora que, en l’àmbit econòmic, descriu els esdeveniments que es produeixen per sorpresa, que cap analista no havia previst ni tingut en compte perquè, a priori, eren improbables i que, per bé o, generalment, per malament, acaben tenint un gran impacte i repercussions transcendentals.

El creador d’aquesta teoria és l’economista Nassim Nicholas Taleb, que la va batejar així perquè, fins a l’arribada dels primers exploradors a Austràlia al segle XVII, a Europa es pensava que tots els cignes eren blancs. El descobriment d’aquest tipus d’aus amb plomes negres va ser un fet que es considerava altament improbable, però que va succeir i que va canviar la percepció que hi havia fins aquell moment. D’aquesta manera, Taleb intenta qüestionar les anàlisis econòmiques que es fan per predir el futur mitjançant una extrapolació del que s’ha produït en el passat, unes prediccions que, tard o d’hora, es veuran confrontades per l’aparició imprevista d’un cigne negre.

Així, perquè un esdeveniment es pugui denominar cigne negre ha de tenir les propietats següents:

Que sigui inesperat. Es tracta d’un fet a priori improbable, per al qual no hi ha cap evidència que es pugui produir i que, per tant, és una sorpresa per als analistes i per al mercat. En el cas que hi hagués alguna probabilitat que es produís, els agents financers es protegirien davant d'aquest, de manera que no agafaria el mercat per sorpresa.

Que tingui un gran impacte. Són esdeveniments que afecten de manera important l’economia o la política mundial.

Que tingui una predictibilitat retrospectiva. O sigui, que una vegada que s’ha produït, i només llavors, hi ha evidències que el fet esmentat es podia haver evitat i es creen teories que expliquen per què s’ha arribat a produir.

La teoria del cigne negre i la Covid-19

La pandèmia de Covid-19 que està vivint el món reuneix totes les característiques que defineixen un cas de cigne negre. D’una banda, res no feia esperar que l’aparició d’una sèrie de casos de pneumònia causats per un nou tipus de coronavirus a finals del 2019 a la ciutat xinesa de Wuhan tindria un impacte global. Tanmateix, ara que el virus ja s’ha estès per tot el planeta, arribem a pensar que aquesta crisi del coronavirus es podria haver evitat o, almenys, minimitzar-ne les conseqüències si s’hagués fet atenció als senyals.

En primer lloc, l’experiència d’altres brots anteriors, com el del SARS a la Xina el 2003; el de la grip aviària, també a la Xina el 2013, o el de l’Ebola a països de l’Àfrica Occidental el 2014. En segon lloc, diversos informes i experts en els últims anys havien avisat de l’impacte que un brot víric d’abast mundial podria tenir tant en les vides humanes com en l’economia. Així ho ressenyava l’Informe de Riscos Globals del Fòrum Econòmic Mundial del 2007, que, a través d’un exemple fictici (l’aparició d’un nou virus a Àsia), analitzava l’impacte en els negocis, el sistema financer i polític i les condicions econòmiques de l’aparició d’una nova pandèmia. També ho advertia el mateix Bill Gates en una xerrada TED del 2015, en la qual assenyalava que el món no estava preparat per a una pandèmia. Precisament, l’últim Informe de Riscos Globals 2020 del Fòrum Econòmic Mundial tornava a situar les malalties contagioses al capdamunt de la llista de riscos en termes d’impacte.

I malgrat totes aquests tocs d’atenció, per què gairebé cap país no s’havia preparat? Doncs per una qüestió de probabilitat. Tot i que aquests estudis apuntaven des de fa temps l’impacte potencial d’una pandèmia, les seves probabilitats eren molt baixes, per la qual cosa la majoria dels països va optar per destinar els seus recursos a altres prioritats.

En resum, el que defineix la teoria del cigne negre és que, per molt que creguem que tenim una situació controlada, sempre hi ha factors aleatoris que se’ns escapen.

Conseqüències en els mercats

En aquest sentit, les conseqüències derivades d’un d’aquests cignes negres són un dels riscos als quals s’ha de fer front quan s’opera en els mercats financers. Per això, tot i que es tracta d’esdeveniments amb una baixa probabilitat que es produeixin, seria un greu error ignorar-los. I encara que és difícil protegir-se totalment d’un cigne negre (perquè no es poden preveure), és important tenir una cartera diversificada i estructurada amb diferents classes d’actius perquè puguin actuar com a contrapesos en cas que s’hagi de respondre a diferents circumstàncies econòmiques o financeres.

I és que, encara que la història sembli una concatenació d’esdeveniments inevitables, està plena d’esdeveniments cignes negres que n’han canviat el rumb. La Primera Guerra Mundial, l’ascens de Hitler al poder, el crac del 1929 o el del 1987, els atemptats de les Torres Bessones, la caiguda de Lehman Brothers, el Brexit o l’actual pandèmia de la Covid-19 són exemples d’aquest tipus de terratrèmols, que no es van poder preveure i que van tenir conseqüències importants; és a dir, cignes negres, la presència dels quals és més comuna, a mesura que el món s’ha fet més complex i global, i als quals els inversors comencen a acostumar-se.