Què és la inflació i com afecta els teus estalvis el 2025
ESTALVI I INVERSIÓ I 3 d’agost de 2020
La inflació és una de les qüestions econòmiques que més titulars sol ocupar. Avui, després d'assolir nivells històrics el 2022, continua moderant-se. Tot i això, encara que registri taxes més estables, la inflació segueix afectant directament la butxaca dels consumidors i minvant el seu poder adquisitiu. Per això, és important entendre com funciona i com impacta en els nostres estalvis.
La inflació és augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis durant un període determinat. Quan pugen els preus, el poder adquisitiu de la moneda disminueix, és a dir, amb la mateixa quantitat de diners es poden comprar menys coses. Tot i que una inflació moderada és normal, quan es dispara o es manté elevada durant molt de temps, els seus efectes poden ser perjudicials per a consumidors i estalviadors.
A Espanya (i a la majoria dels països), la inflació es mesura a través de l'Índex de Preus de Consum (IPC), un indicador que publica mensualment l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquest índex reflecteix l'evolució dels preus d'una "cistella de la compra" composta per centenars de productes i serveis representatius del consum habitual de les llars: des d'aliments i transport fins a lleure, habitatge i educació.
Les principals causes d'inflació són les següents:
El 2025, la inflació continua essent una de les principals preocupacions dels bancs centrals i els governs, que han d'equilibrar les seves polítiques per contenir els preus sense frenar el creixement econòmic.
La trajectòria de la inflació a Espanya en els darrers anys ha estat marcada per una gran volatilitat, motivada per una combinació de factors externs i interns.
El 2020, en plena pandèmia, la inflació va registrar xifres negatives i va tancar l'any amb una taxa del -0,5%. Va ser un període de contracció del consum, restriccions de mobilitat i caiguda del preu del petroli. No obstant això, aquest escenari va canviar dràsticament els anys següents. El 2021, la inflació va repuntar amb força i va tancar al 6,5%, impulsada per la recuperació de la demanda després de la pandèmia i els primers colls d'ampolla a la cadena de subministraments global.
L'any 2022 va marcar un pic inflacionari molt destacat, amb mesos en què la variació interanual de l'IPC va superar el 10% i va assolir el màxim al juliol amb un 10,8%. L'encariment de l'energia, els combustibles i els aliments bàsics sumat a la incertesa generada per la invasió d'Ucraïna va intensificar la pressió sobre els preus. Va ser un dels majors increments registrats en dècades.
El 2023, les mesures adoptades per contenir l'alça —com la intervenció fiscal, l'augment dels tipus d'interès i els ajuts específics als sectors més vulnerables— van tenir efecte. La inflació es va començar a moderar i va tancar l'any al voltant del 3,1%.
Aquesta tendència es va consolidar el 2024, que va acabar amb una taxa mitjana del 2,8%, una xifra més propera a l'objectiu del 2% fixat pel Banc Central Europeu (BCE). En el moment de redactar aquest article, de fet, l'última dada difosa per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) situa la inflació subjacent en el 2%, ja dins d'aquest objectiu, i la general, en el 2,3%.
Una de les conseqüències més directes i menys visibles de la inflació és la pèrdua de poder adquisitiu. No cal que pugin de forma desorbitada els preus perquè els nostres estalvis es vegin afectats: n'hi ha prou amb una inflació moderada i constant perquè els diners que guardem avui valguin menys demà. Però, com passa exactament aquesta pèrdua?
El poder adquisitiu es refereix a la quantitat de béns i serveis que es poden comprar amb una determinada quantitat de diners. Quan els preus pugen a causa de la inflació, els diners perden valor: és a dir, calen més diners per comprar el mateix que abans. Per tant, si els estalvis no generen una rendibilitat almenys igual a la inflació, a la pràctica s'està perdent capacitat de compra.
Encara que la quantitat estalviada continuï sent la mateixa en termes nominals, el valor real disminueix amb el pas del temps. Aquesta pèrdua és silenciosa, però constant, i afecta especialment aquells que mantenen els seus diners en comptes corrents o productes financers sense rendibilitat real positiva.
Per entendre millor l'efecte, només cal observar què passa amb un estalvi de 10.000 euros mantingut sense rendibilitat durant uns quants anys en un escenari d'inflació mitjana. Si la taxa anual d'inflació és del 3%, al cap de 10 anys, aquests 10.000 euros hauran perdut prop d'un 26% del seu valor real. I, amb una inflació del 5%, la pèrdua supera el 40%.
Anys | Valor real amb una inflació del 3% | Valor real amb una inflació del 5% |
---|---|---|
0 | 10.000 € | 10.000 € |
1 | 9.709 € | 9.524 € |
3 | 9.151 € | 8.638 € |
5 | 8.626 € | 7.739 € |
10 | 7.441 € | 6.139 € |
Aquest exemple mostra que, fins i tot amb una inflació considerada "moderada", l'impacte sobre els estalvis a mitjà i llarg termini pot ser molt significatiu. Per això, resulta essencial cercar alternatives que permetin, almenys, mantenir el valor real dels diners al llarg del temps.
Davant d'un entorn en què el cost de vida augmenta progressivament, una de les principals preocupacions de qualsevol estalviador és com evitar que els seus diners perdin valor amb el pas del temps. La resposta és buscar alternatives que generin una rendibilitat superior a la inflació. No es tracta només d'estalviar, sinó de fer-ho de manera intel·ligent.
Per això, la planificació financera esdevé clau per preservar el valor real dels estalvis. L'objectiu no és assumir riscos innecessaris, sinó entendre que l'única manera de contrarestar la inflació és fer que els diners treballin.
Una de les estratègies més habituals consisteix a invertir en productes financers que tinguin potencial de creixement a mitjà i llarg termini. Aquí entren en joc des dels plans de pensions i fons d'inversió, fins a carteres diversificades amb diferents tipus d'actius —renda variable, renda fixa, inversions sostenibles, entre d'altres— i adaptades al perfil de cada inversor. A més, hi ha productes gestionats per professionals que ajusten les decisions d'inversió en funció del context econòmic, la qual cosa és especialment útil en entorns canviants com l'actual.
També és recomanable establir objectius clars i definir un horitzó temporal. Com més a llarg termini s'inverteixi, més grans són les possibilitats de compensar les oscil·lacions del mercat i obtenir rendibilitat real. Invertir no és només una qüestió de guanyar diners, sinó de protegir-los davant del desgast silenciós de la inflació.
És important revisar periòdicament l'estratègia d'estalvi i d'inversió per assegurar-se que continua alineada amb el context econòmic i amb les necessitats personals. Mantenir-se informat sobre els registres de la inflació i actuar amb criteri pot marcar la diferència entre preservar o perdre valor.
Valorar aquest article
Tu valoración ha sido guardada.
Posts relacionats