Des del principi de la pandèmia, la Unió Europea ha adoptat mesures per reparar els danys socials i econòmics causats i per ajudar els països membres en la seva recuperació. Per fer-ho, ha aprovat el suport econòmic més gran de la història de la Unió per als 27 membres, fons que es gestionaran tant a través del Marc Financer Plurianual 2021-2027, com a través de l'instrument NextGenerationEU. Aquest és el repàs cronològic de com es va crear el pla de recuperació per a Europa i com s'implementarà.

Idea i aprovació del pla de recuperació per a Europa

L'11 de març del 2020 l’OMS declara el covid-19 com a pandèmia. Tots els països europeus, en un grau més o menys gran, comencen a patir els efectes de la crisi sanitària -i econòmica- causada pel coronavirus SARS-CoV-2.

Per això, i com a resposta a una crisi sense precedents, el 27 de maig del 2020, la Comissió Europea proposa la creació d'un fons per a la recuperació d'Europa, NextGenerationEU, per valor de 750.000 milions d'euros (el 5% del PIB de la UE), així com reforços específics en el marc financer plurianual de la Unió per al període 2021-2027.

En la seva reunió celebrada entre el 17 i el 21 de juliol del 2020, el Consell Europeu (l'òrgan que integra els 27 caps d'Estat o de Govern dels Estats membres) aprova finalment el programa NextGenerationEU. A diferència del pressupost a llarg termini de la Unió, que es finança mitjançant aportacions dels 27 i alguns impostos comuns, NextGenerationEU es finançarà mitjançant l'emissió de deute en els mercats de capitals per part de la Comissió Europea.

Per poder accedir als fons de NextGenerationEU, i concretament, al seu principal instrument, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que està dotat amb 672.500 milions d'euros en préstecs i subvencions, els països han de presentar un pla nacional de recuperació, que inclogui projectes, reformes i inversions vinculats als sis pilars establerts al MRR, entre ells, la transició ecològica i la transformació digital. A Espanya, entre transferències directes i préstecs, li correspondran 149.200 milions d'euros.

L'octubre del 2020, el Govern d'Espanya publica el document d'avançament del Pla Nacional de Recuperació i Resiliència "Espanya Pot". El pla inclou reformes i inversions que s'estructuren al voltant de quatre eixos transversals (la transició ecològica, la transformació digital, la igualtat de gènere, i la cohesió social i territorial) i 10 polítiques palanca que engloben 30 components.

Per facilitar la gestió àgil dels fons, el Govern espanyol aprova i publica al BOE, el desembre del 2020, el Reial Decret 36/2020 pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per a la gestió àgil dels fons.

De manera paral·lela, els diferents ministeris comencen a publicar manifestacions d'interès amb l'objectiu de donar veu al sector privat i identificar àrees d'interès en les quals impulsar projectes i aconseguir el millor disseny dels instruments, línies de suport o altres mecanismes que s'habiliten en el marc del pla de recuperació.

El febrer del 2021 el Parlament europeu i el Consell aproven el Reglament específic per al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), en el qual es detallen els objectius d'aquest instrument financer i les condicions de la seva execució.

El 30 d'abril del 2021 va finalitzar el termini per a la presentació oficial dels plans nacionals de recuperació i resiliència la Comissió Europea per part dels països que desitgin optar al finançament del MRR. Espanya va enviar el seu pla aquest mateix dia. 

Aprovació dels plans nacionals per part de la UE i transferència de fons

Una vegada rebuts els plans nacionals de recuperació i resiliència, la Comissió els avaluarà en un termini màxim de dos mesos a partir de la seva recepció (fins al juliol del 2021). Després de la Comissió, el Consell aprovarà els plans de manera individual en un temps màxim d'un mes. I en el termini de dos mesos, la UE pagarà per endavant el 13% dels fons totals del MRR per posar en marxa la recuperació.

En el període comprès entre el juny del 2021 i el desembre del 2026, i fins a dues vegades l'any, els Estats membres sol·licitaran reemborsaments, condicionats al compliment d'unes fites i objectius acordats prèviament establerts en els plans de recuperació. La Comissió preparà l'anàlisi preliminar de la petició en un termini màxim de dos mesos des de la sol·licitud. Si l'avaluació és positiva, els Estats membres rebran el desemborsament corresponent de finançament europeu, després de la consulta al comitè d'experts.

Implementació del pla de recuperació a Espanya

En el cas concret d'Espanya, està previst que des del segon trimestre del 2021 fins al final del 2023, Govern central, comunitats autònomes i municipis publiquin diferents convocatòries de concursos públics, subvencions i ajuts orientats a complir els objectius del pla nacional de recuperació i resiliència, als quals podran concórrer les empreses i els particulars.

El Govern, segons ha detallat en el Pla Espanya Pot, comprometrà el 70% de les transferències no reemborsables (69.528 milions d'euros per a Espanya) que concedeix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència en 2021 i 2022. El 30% restant es comprometrà a la darreria del 2023. Els fons que es rebin del MRR es podran executar fins al 2026, el que implica un decalatge entre l'aprovació dels projectes i el desemborsament dels fons.

Per la seva banda, els recursos que Espanya rebi del fons REACT-EU (12.400 milions d'euros) s'hauran d'executar el 2021 i el 2022. A partir de 2022 es procedirà a la mobilització dels crèdits inclosos en el MRR (fins a 67.300 milions d'euros per a Espanya) per a les iniciatives concretes detallades en el Pla, i es faran extensibles a tots els projectes en 2023 per a complementar el finançament dels projectes en marxa. Espanya haurà de retornar la part que correspon a aquests préstecs reemborsables abans del 31 de desembre de 2058.


Valorar aquest article

Tu valoración ha sido guardada.

${loading}
×