Quan un inversor pren decisions financeres, a més de realitzar una anàlisi racional i crítica, en les seves decisions influeixen diferents mecanismes psicològics, la qual cosa es coneix com a biaixos cognitius. En aquest article analitzarem quins són els biaixos d’inversió més usuals i com els pots minimitzar en les teves decisions inversores.

Què són els biaixos cognitius?

Els biaixos són trucs o dreceres que el nostre cervell utilitza per simplificar la gran quantitat de processos mentals que duu a terme constantment, com una manera de fer-nos més suportable la vida diària.

El terme biaix cognitiu va ser encunyat els anys setanta del segle XX per Amos Tversky i Daniel Kahneman. Kahneman, catedràtic de Psicologia per la Universitat de Princeton, va rebre el 2002 el Premi Nobel d’Economia per les seves aportacions a l’economia conductual o psicologia econòmica. Juntament amb Kahneman, l’altre nom clau en l’economia conductual és l’economista Richard H. Thaler, els estudis del qual en aquest camp també van ser reconeguts amb el Premi Nobel d’Economia (el 2017).

El que aquests autors posen en relleu en els seus estudis és que els subjectes no són éssers plenament racionals, sinó que les emocions i la intuïció tenen un paper fonamental en la presa de les decisions. Les investigacions en aquest àmbit mostren que la majoria d’aquests biaixos són predictibles.

Tipus de biaixos d’inversió

Els experts han documentat més d’una dotzena de biaixos que influeixen en el procés inversor. Molts d’aquests s’han recollit en l’estudi de l’Institut d’Investigació de Credit Suisse i la Universitat de Zuric “Finanzas Conductuales: La Psicología de la Inversiónó”, del qual són autors els professors Thorsten Hens i Anna Meier. També la Comissió Nacional del Mercat de Valors els repassa a la seva guia “Psicología económica para inversores”. Aquests són alguns dels biaixos d’inversió més habituals:

  • Biaix país. És la predisposició dels inversors a comprar accions de companyies que procedeixen del seu país d’origen. Aquestes accions semblen més dignes de confiança, ja que els inversors van créixer coneixent els noms d’aquestes empreses, que també s’esmenten sovint en els mitjans locals de comunicació.
  • Biaix d’ancoratge. És la tendència a donar més pes a la informació obtinguda en primer lloc que a una informació nova que la contradiu. En inversions, l’efecte àncora és tenir com a única referència el preu d’entrada en una inversió. Si els mercats no acompanyen, tenir com a referència aquest únic preu pot provocar una presa de decisions precipitada i portar l’inversor a reemborsar en el moment menys adequat pressionat per aquesta referència. Un altre exemple en el qual es pot veure com funciona el biaix d’ancoratge és quan es presenta en primer lloc la rendibilitat passada d’un producte d’inversió, la qual cosa fa que no et fixis en altres aspectes del producte no tan positius, com poden ser els riscos.
  • Biaix de disponibilitat o atenció. Aquest biaix explica que les coses (com ara productes, empreses i emissors) que es presenten més sovint en els mitjans de comunicació seran recordades més ràpidament pels inversors quan busquen un instrument d’inversió adequat. De la mateixa manera creuràs que hi ha més possibilitats que es repeteixi un esdeveniment amb el qual estàs més familiaritzat o que has viscut de prop, encara que realment no sigui així.
  • Biaix de sobredimensionament de les pèrdues o d’aversió a les pèrdues. Aquest biaix fa referència a la tendència a considerar que les pèrdues pesen més que els guanys. Segons un estudi de Kahnneman i Tversky, el nostre cervell percep les pèrdues amb una intensitat 2,5 vegades més gran que la recompensa, és a dir, no et prendràs igual guanyar 1.000 euros que perdre la mateixa quantitat, perquè el cervell humà tendeix sempre a sobredimensionar la pèrdua.
    A la pràctica, el biaix d’aversió a la pèrdua pot fer que no inverteixis pel fet que existeix la possibilitat que perdis el que has invertit, o bé que mantinguis una inversió amb unes perspectives mínimes de recuperació per tal de no incórrer en pèrdues. També pot derivar en l’efecte de miopia. Aquest cas succeeix quan estem avaluant constantment el valor de la nostra cartera i sobrereaccionem a les notícies d’última hora. La miopia fa que l’inversor perdi la perspectiva de la seva inversió.
  • Biaix de comptabilitat mental. Aquest biaix explica que les persones organitzem i gastem els nostres diners en funció de diferents criteris, com ara d’on procedeixen o a què els dedicarem. La lògica diu que els diners haurien de ser intercanviables, independentment de l’origen o l’ús que se’ls vulgui donar, és a dir, un euro té el mateix valor provingui d’on provingui. Tanmateix, la teva ment no pensa el mateix i així tractarà de manera diferent un euro que hagis aconseguit amb el teu esforç que un altre que provingui de l’atzar. Oi que et costa menys gastar 100 euros que hagis guanyat a la loteria que 100 euros que procedeixin de la teva nòmina? És el mateix que passa quan organitzes el teu pressupost separant-lo en diferents categories: per exemple, menjar, lloguer, lleure, estalvi. Normalment prendràs les teves decisions financeres calculant l’efecte sobre cadascuna de les categories, i no sobre l’ingrés general.
    De la mateixa manera, molts inversors divideixen les seves inversions en comptes separats (mentals i físics). Com diu l’estudi de Hens i Meier “sovint, les pèrdues incorregudes es consideren de manera separada que les pèrdues en paper. Això significa que la gent ven accions de la seva cartera massa aviat quan obtenen un guany i massa tard quan pateixen una pèrdua”.

Com cal actuar davant els biaixos?

Encara que no es puguin fer desaparèixer, els biaixos a què es veu sotmès un inversor cada vegada que decideix què ha de fer amb els seus diners sí que es poden mitigar. Per a això, els experts assenyalen dues maneres:

  • amb l’adquisició d’una formació financera adequada
  • amb tècniques cognitives que ajudin a interpretar de manera diferent els elements que intervenen en la presa de decisió

Per exemple, una manera de minimitzar els efectes del biaix d’ancoratge podria ser efectuar subscripcions periòdiques i tenir en compte que haver perdut o guanyat diners amb una inversió en el passat no és rellevant per a l’acompliment futur.

Quant al biaix país, l’inversor hauria de reflexionar sobre si aquest no està limitant les seves oportunitats, i de la mateixa manera com si hagués de formar una selecció amb els millors jugadors de futbol, no seria interessant afegir inversions d’empreses d’altres països a la seva cartera.

Per lluitar contra el biaix de disponibilitat, s’aconsella preguntar-se per què s’ha pensat en un instrument en particular (per invertir) i demanar consell a una part neutral.

Amb referència al biaix d’aversió a les pèrdues, la contramesura per lluitar-hi en contra és utilitzar una estratègia d’inversió a llarg termini i no permetre que siguin les emocions les que ens guiïn en matèria financera.
Per la seva part, la solució per fer front al biaix de comptabilitat mental és recordar que els diners són fungibles, independentment del seu origen o ús previst.

En definitiva, quan parlem de decisions financeres, no només és adequat buscar assessoria i informació contrastada, sinó que és imprescindible sospesar els avantatges i els desavantatges de les diferents opcions abans de prendre una decisió i no deixar-nos portar pels biaixos d’inversió.

Valorar aquest article

Tu valoración ha sido guardada.

${loading}
×