Mai abans els tipus d’interès de referència en les economies europees no s’havien situat en cotes tan baixes durant tant de temps. A finals d’octubre, el Banc Central Europeu (BCE) decidia mantenir les taxes d’interès de les operacions de refinançament al 0%, el préstec al 0,25% i els dipòsits al –0,50%. I de moment no sembla que hi hagi d’haver una pujada de tipus, mentre les perspectives d’inflació (el 0,7% el mes d’octubre a l’Eurozona) no s’apropin al 2% que el BCE s’havia marcat com a objectiu.
Aquest entorn de tipus d’interès baixos està sent clau en el rendiment dels actius més conservadors. Així, actualment més del 50% del deute públic emès al món ofereix tipus negatius, és a dir, torna menys diners del dipositat. Com a exemple, el bo alemany a 10 anys, que l’octubre del 2019 oferia una rendibilitat esperada negativa propera al –0,6%. En el mateix termini, el bo espanyol ofereix un 0,14% d’interès que, tot i que es tracta d’una rendibilitat positiva, en descomptar la inflació esperada la rendibilitat real d’aquest és negativa. En els propers anys, l’expectativa de més rendibilitats en renda fixa continua sent molt reduïda.
Tampoc els estalviadors poden fixar la vista en els dipòsits a termini fix, que amb prou feines es remuneren, i no es preveuen canvis mentre no augmentin les taxes oficials del BCE. En aquest context, com es pot buscar rendibilitat amb tipus d’interès baix.
On podem invertir els nostres diners
Davant d’aquestes previsions, els inversors de perfil conservador es pregunten com poden buscar rendibilitat amb tipus d’interès baixos. La resposta passa per buscar aquesta rendibilitat en mercats diferents al de renda fixa i fixar-se en actius de més risc.
- Un primer pas és augmentar el pes dels actius de renda variable a la nostra cartera. D’aquest tipus d’actius, els més coneguts són les accions de les empreses que cotitzen a la borsa, però també es pot invertir en divises, matèries primeres, bons convertibles o fons d’inversió, entre d’altres. Un altre producte d’inversió que últimament s’ha popularitzat és la gestió discrecional de carteres, un servei a través del qual un equip de professionals decideix en quins fons i en quina proporció invertir depenent del perfil de risc del client.
- I si la diversificació és ja per si mateixa una de les regles bàsiques en tota inversió, en aquest escenari de tipus baixos es converteix en quelcom essencial. Diversificar la nostra cartera implica repartir els nostres diners entre diferents tipus d’actius amb diferent horitzó temporal, grau de risc i liquiditat. És una tècnica que permet millorar la rendibilitat de la nostra inversió i reduir el risc que s’assumeix, ja que no posem “tots els ous a la mateixa cistella”.
- Una tercera clau serà l’assignació d’actius o asset allocation. Es tracta d’una estratègia d’inversió que té per objectiu equilibrar el risc i la rendibilitat distribuint els actius d’una cartera d’acord amb els objectius, l’horitzó temporal de la inversió i la tolerància al risc de l’inversor. Es parteix de la idea que les tres classes principals d’actius (renda variable, renda fixa i efectiu i equivalents) tenen diferents nivells de risc i rendiment, per la qual cosa cadascuna es comportarà de manera diferent amb el temps. El consens entre la majoria dels professionals és que l’asset allocation té més influència en el resultat final de la inversió que la selecció concreta de valors dins de cada classe d’actius.
- Finalment, serà necessari invertir a llarg termini, ja que la probabilitat d’obtenir una rendibilitat més gran augmenta quan invertim a llarg termini. Com més temps estiguis al mercat, més probable és que la rendibilitat anual mitjana de la teva inversió sigui positiva. I, a més, podràs treure partit de la fórmula de l’interès compost, reinvertint les rendibilitats obtingudes (interessos i dividends) de manera continuada en el temps.
Tenint en compte que no hi ha expectatives que els tipus d’interès pugin almenys fins al 2020, aquestes són les claus per invertir si volem obtenir rendibilitat pels nostres estalvis.